Es tracta d’una ampliació encoberta del polígon industrial de 4,5 Ha, (45.000 m2, uns 6 camps de futbol) a l’empara de l’article 47 d) de la Llei d’Urbanisme que permet ubicar instal·lacions de producció d’energia a partir de fonts renovables en sòl no urbanitzable. La parcel·la de bosc sobre la que es vol fer la segregació té 23 Ha i prové del Mas Adrià de Cassà de la Selva.
La intenció és ubicar-hi una gran Incineradora de biomassa d’una potència elèctrica de 7MW i una potència tèrmica de 30 MW, (1 MW = 1.000 KW). Es tracta d’una gran Central Tèrmica amb equips i edificis de 26 metres d’alçada (equival a 8 pisos) per incinerar, d’entrada, unes 60.000 tones de biomassa a l’any. La planta incineradora treballa 24 hores al dia, 330 dies l’any, i només fa les parades tècniques imprescindibles.
Una planta de biomassa és una central tèrmica o un incinerador, on mitjançant la combustió de matèria de la denominada “renovable” es produeix electricitat, vapor i/o aigua calenta. És una planta o instal·lació de fort impacte ambiental amb edificis importants i en ella es treballa amb instal·lacions i elements a pressió. També hi ha grans naus o magatzems per protegir de la intempèrie la matèria prima. El conjunt de la maquinària de la sala dels alternadors, els bufadors, la caldera, les bombes de recirculació, la tremuja on s’aboca la matèria prima, els molins de trituració, les torres de refrigeració pel vapor, els aerocondensadors i tants altres elements de la instal·lació provoquen molta pols, núvols de vapor d’aigua i un soroll brutal. Les emissions de la xemeneia necessària per evacuar els fums de la combustió de milers de tones de biomassa provoquen PROBLEMES AMBIENTALS I DE SALUT considerables: principalment per emissió de partícules, CO2, contaminació tèrmica i gasos contaminants. També s’han de tractar, emmagatzemar i eliminar les cendres que genera la incineradora.
Aquestes incineradores tenen un rendiment pròxim al 25%, és a dir, no són eficients, el 75% de l’energia generada és calor. La tecnologia que utilitzen aquestes centrals tèrmiques està molt poc provada, (de moment no existeix cap incineradora d’aquestes característiques i potència a Catalunya). La biomassa forestal és un “combustible” tan heterogeni que altera el funcionament de la caldera, dels sistemes ambientals i dels filtres. La incineradora genera una quantitat de calor i d’emissions tan gran que pot canviar el microclima local; les seves emissions contribueixen a generar pluja àcida i poden provocar problemes respiratoris, al·lèrgies, afeccions cardiovasculars i fins i tot càncer.
En general, les incineradores de biomassa funcionen amb una barreja de:
- 70 % de biomassa forestal: PCI 2.400 Kcal/kg i 40 % d’humitat i
- 30 % de residus biomasses: PCI 4.000 Kcal/kg i 20 % d’humitat
- a vegades amb aportació de gas natural (segons el preu) per arrancar i/o per millorar la combustió (la legislació permet fins a un 10 % d’aportació de gas sense que els comptabilitzin les emissions de CO2 en utilitzar combustibles dels denominats renovables).
De sortida, preveuen incinerar unes 60.000 tn. de biomassa a l’any, però que podrien ser moltes més, i treballar 8.000 hores a l’any cosa que significa :
- 60.000 tn. any / 8.000 hores útils/any = 7,50 tones / hora.
- 7,50 tn/hora x 24 hores = 180 tones/dia
Vol dir transportar i incinerar, de sortida, unes 180 tones diàries de biomassa.
Sabeu la contaminació que això genera ?, Les tones i tones de CO2 , les emissions d’òxids de nitrogen, de derivats de sofre, de monòxid de carboni, de partícules i de calor que s’emet a l’atmosfera?.
Una estufa consumeix de 2,5 a 3 kg. de llenya/hora. Vol dir que estem parlant de l’equivalent a unes 3.000 estufes funcionant sempre. Això és un incendi forestal permanent a la plana agrícola - ramadera, entre els nuclis urbans de Cassà i Llagostera, 24 hores al dia, 365 dies a l’any.
A la pràctica la planta de biomassa es converteix es un incinerador, el pretès bosc i sotabosc de les Gavarres és de difícil accés, de mal tallar, aplegar i transportar fins la planta, té molt de suro, poca densitat, es verd i cal tenir-lo temps a la intempèrie perquè s’assequi, se li ha de treure la humitat perquè sinó només genera fum. Al final resulta que a la pràctica s’utilitza qualsevol biomassa menys la prevista, com és el cas de totes les centrals tèrmiques, incineradors o plantes de biomassa conegudes que podem documentar, amb el consegüent problema d’emissions no controlades que comporta.
Considerem que ÉS UN GREU ERROR POLÍTIC I ESTRATÈGIC UBICAR UNA PLANTA INCINERADORA DE BIOMASSA ENTRE CASSÀ I LLAGOSTERA ja que comporta problemes medi ambientals i de salut, degrada el medi, devalua les propietats de l’entorn i malmet la qualitat de vida d’ambdues poblacions.
Sembla que en tenen programades 4 per a Catalunya, i alguns interessats la pretenen ubicar en els seus terrenys amb alguns suports: polítics, d’algun medi de comunicació interessat i especialment de l’equip de govern de l’Ajuntament de Cassà de la Selva.
Si aquest projecte tira endavant, el tret més característic de Cassà serà : CASSÀ, EL POBLE ON HI HA LA INCINERADORA. Qualsevol actuació, qualsevol futur, a Cassà o a Llagostera, tindrà la referència de la incineradora.
En els discursos polítics s’aposta per “crear energia neta i renovable prop dels llocs de consum”. Això, com a filosofia, és assumible, però la electricitat és un fluid de bon transportar, que no es pot emmagatzemar, i que s’ha de generar, distribuir i consumir en xarxa de manera eficient i amb la menor contaminació possible. “Neta i renovable” implica que no sigui d’origen fòssil i que no deixi residus. Tanmateix el CO2 és diòxid de carboni, sigui d’origen renovable o no, i el mateix passa amb les partícules, òxids de nitrogen, derivats de sofre, monòxid de carboni, i altres gasos contaminants. S’argumenta que el CO2 procedent de fonts renovables no augmenta la concentració de CO2 a l’atmosfera. Això és cert a nivell de còmput planetari, però no ho és tant a nivell local, ja que les emissions de la Incineradora, en un lloc mal ventilat amb poblacions pròximes, s’afegeixen a les procedents de les activitats industrials, de transport, calefacció dels edificis, etc.
Respecte al canvi climàtic, els científics han arribat a la conclusió que no s’ha d’incinerar, (mínim calor i CO2 possibles). Es tanquen les centrals tèrmiques de carbó perquè es creu que és tracta d’una tecnologia obsoleta, contaminant; el que no s’ha de fer és utilitzar un combustible amb un rendiment inferior: poder calorífic més baix, menys eficient i molt i molt problemàtic per heterogeni. S’argumenta l’origen renovable de la biomassa forestal però passa com amb els biocombustibles: la seva obtenció, trituració i transport no és energèticament eficient i porten molts efectes no desitjats.
Incinerar biomassa per fer electricitat és qüestionable sota molts punts de vista però l’argument és vàlid per utilitzar l’article 47 d) de la Llei d’Urbanisme per incorporar terrenys forestals al polígon industrial i pel negoci d’incinerar residus, forestals o no.
Aquesta operació del projecte de la planta incineradora de biomassa amaga:
a) negoci urbanístic dels propietaris dels terrenys (vendre bosc a preu de parcel·la industrial sense passar pel POUM, ni fer cessions, ni urbanitzar),
b) negoci de subvencions a grans propietaris i gestors forestals per netejar i incinerar biomassa forestal i/o per eliminar fusta alterada per plagues o procedent de boscos cremats,
c) negoci de gestió de residus: forestals o no,
d) negoci de subvencions per generar energia a partir de fonts renovables, (les emissions de CO2 procedents de combustibles renovables no es comptabilitzen),
e) negoci en la construcció de la planta tot i no ser rentable ni eficient sota cap punt de vista,
f) negoci per l’Ajuntament de Cassà : (taxes, permisos, llicències, plusvàlues, etc.)
La planta incineradora de biomassa generarà GREUS PROBLEMES MEDI AMBIENTALS I DE SALUT ja que: pols, sorolls, fums i partícules, contaminació tèrmica, pudors, emissions gasoses contaminants, s’agreugen en aquesta zona baixa, de boires, propicia al fenomen anomenat “inversió tèrmica” i que malgrat la xemeneia i els equips correctors portarà la contaminació a l’entorn.
I és per tot el que s’ha exposat que
D E M A N E M a l’Ajuntament de Cassà de la Selva :
QUE NO AUTORITZI LA INSTAL·LACIÓ DE LA PLANTA INCINERADORA DE BIOMASSA atès que ubicar-la en aquesta parcel·la de bosc és un despropòsit des de molts punts de vista:
1. Pels GREUS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS I DE SALUT que genera i que s’agreugen en aquesta zona baixa, de boires, propicia al fenomen anomenat “inversió tèrmica”, i que malgrat xemeneies i equips correctors portarà la contaminació a l’entorn.
2. Perquè la població de Cassà i de Llagostera, la pagesia i ramaders dedicats a produir llet, les propietats i cases de l’entorn, les indústries del polígon, els camps de cereals i farratge, les pastures i el bosc resultaran greument perjudicats per aquesta alteració que es proposa i per la contaminació que es generarà.
3. Perquè des del punt de vista de la lluita contra incendis és una temeritat ubicar una incineradora en el bosc del pre - Espai d’Interès Natural de les Gavarres.
4. Perquè es planteja per resoldre un problema i en genera molts més com ara la logística pel trànsit de camions de residus forestals per transportar l’enorme volum de 180 tones diàries de biomassa circulant per camins i carreteres ja força col·lapsades.
5. Atès que “biomassa” és un terme genèric, i que resulta molt difícil acotar, controlar i fiscalitzar projectes i actuacions mediambientals de grans companyies.
6. Perquè la incineradora de biomassa genera expectatives urbanístiques fóra del POUM i permet ubicar noves instal·lacions de gestió de residus a la resta de la parcel·la de bosc.
7. Perquè qualsevol actuació futura a Cassà o a Llagostera resultarà afectada per la incineradora de biomassa.
És el que esperem aconseguir,
Cassà de la Selva, a 3 de juny de 2010.
